Normalment, Ioga se sol definir com 'Unió'. Unió entre la sensació del 'ser limitat' -entès com quelcom separat de tot el altres- respecte de la resta de l'existent (o sensació del 'ésser còsmic'). Però caldria puntualitzar l'existència de certa anomalia en aquesta definició, perquè estableix com objectiu l'aconseguir certa unió des d'un estat de separació. De fet, la separació no existeix. En aquest precís moment, tots estem units amb alguna cosa al que podríem anomenar Consciència Còsmica.

Fins i tot això últim no és veritat, ja que realment som la Consciència Còsmica. Per tant, l'objectiu del Ioga no és realment unir-nos a alguna cosa, atès que ja estem units. El seu objectiu seria, d'una manera més precisa, el fer-nos conscients de la nostra real identitat. Fer-nos conèixer la nostra pròpia naturalesa i sintonitzar amb ella. Experimentar aquesta unió que ja és existent. I aquesta seria la culminació del Ioga. Ioga també és el mètode o el camí que un adopta per assolir la realització de la nostra veritable identitat. Per tant, Ioga podria tenir un doble aspecte: el mètode i l'objectiu final.

El significat de Ioga també es pot veure associat a la paraula 'Unitat', entesa com la pèrdua d'identitat individual. En aquest context, totes les pràctiques de Ioga estan enfocades cap a l'eliminació de l'Ego. I això és així, perquè se l'entén com l'aspecte de la nostra individualitat causant de la nostra sensació de separació respecte a tota la resta. Quan l'Ego és transcendit, l'individu es converteix en si mateix i coneix la seva pròpia naturalesa.

Ioga és harmonia física i mental. És salut. I des de la harmonia dels aspectes mentals i físics de l'ésser humà, incloent el cos energètic o 'bioplásmico' i la nostra naturalesa emocional, es deriven molts altres beneficis com a producte de la seva pràctica.