Acupuntura
Els orígens de l’Acupuntura a Àsia no estan del tot aclarits. En tot cas, l’Acupuntura s’ha desenvolupat en un període superior a 3.000 anys. Les agulles més antigues que s'han recuperat, son fetes de pedra i espina de peix i foren trobades a Corea a l’Agost del 1923. És sabut que aquestes agulles Eren exportades a Xina degut a que la seva qualitat era superior. A l’any 672, la Dinastia Shilla de Corea va exportar 400 agulles a Xina (Dinastia Tang). A l’any 692, la Dinastia Shilla de Corea va fundar un col·legi mèdic i dos dels seus metges promovien doctors titulats després de rebre un ensenyament mèdic: El Clàssic de les preguntes Senzilles, El Clàssic d'Acupuntura, El Clàssic del Pols, el Clàssic de les Dificultats i El Clàssic de la Llum. Escrits de l’antic professor Wooyul Jung extrets de la seva contribució a les Notícies de Medicina Oriental de Minjok: En algun moment entre els anys 918 i 1392 segons el calendari de la Dinastia Coreana, un metge d’aquest país va viatjar a Xina i allà va practicar acupuntura. Va dividir un cabell de la llargària d’una polzada (2,54 CM) en deu peces, després va inserir una agulla a l’interior d’una d’elles i va mostrar als assistents que el cabell era buit per dintre. Extret de la pàgina web d’Acupuncture Alliance News: Al 1903, Corea va donar a Xina (Dinastia Song) el llibre, Acupuntura Coreana i Moxibustió. A la Xina, passat un temps, va aparèixer El Clàssic de Medicina Interna del gran Emperador groc, el qual constava de dues parts, Preguntes Senzilles, que presenta discussions formulades a parir de preguntes teòriques generals, i L'Eix
Espiritual, que es centra més de prop en l’acupuntura i està basat en el llibre Acupuntura Coreana i Moxibustió.
Extret de la pàgina web Chosun Daily News :
Al 1285, un metge Coreà, Kyungsung Sul, de la Dinastia Coreana va ser invitat a anar a la Xina (Dinastia Yuan) i va ser honrat per l’emperador perquè va aconseguir tractar malalties inveterades que patien tant l’emperador com els seus fills. Tots aquests terapeutes de l'antiguitat pensaven que l'acupuntura funcionava a través de corrents energètiques de consistència etèria. Ningú havia demostrat que els canals i punts d’acupuntura realment existissin fins que Kim Bonghan, (1916 – 1966, Corea del Nord) va presentar la seva tesi El Canal Bonghan i l’Ou de Vida l’any 1961, en la qual explica la seva descoberta. Els canals d'acupuntura son una estructura física similar a un cable de fibra òptica però d'un diàmetre molt petit. A través d'ells hi circul·la un líquid que ell va anomenar “Fluid Primigeni”.
El que segueix és un resum de les seves investigacions i d’altres que han redescobert les teories del Dr. Kim.
Resums de l’article de David Milbradt, L.Ac. aparegut a la seva pàgina web:
Al Novembre del 2007, un grup d’investigadors Coreans dirigits per Kwang Sub Soh (Doctor en Medicina) ha redescobert estructures anatòmiques filiformes microscòpiques que Corresponen a la disposició dels actuals canals d’acupuntura. Els canals d’acupuntura ja no son línies imaginàries sinó estructures anatòmiques específiques que, fins ara, no han estat reconegudes per les teories anatòmiques existents. Aquests canals han estat trobats dins dels vasos sanguinis i limfàtics i formen xarxes que es superposen als òrgans interns. Els descobriments de Kim Bonghan, s’han confirmat a través d’una sèrie d’estudis en rates, conills i porcs. Fotografies estèreomicroscòpiques i imatges microscòpiques de la transmissió d’electrons publicades en informes d’investigacions mostren unions d’estructures tubulars amb un diàmetre de 30 a 100 µm (els glòbuls vermells tenen un diàmetre de 6 a 8 µm).
Aparentment, aquestes estructures han restat ocultes fins ara perquè son pràcticament transparents i tan fines que resulten escassament visibles amb un microscopi quirúrgic de baixa magnitud. També resulten molt fàcils de confondre amb fibrina, que es coagula i enfosqueix aquestes estructures quan hi ha sagnat en teixits dissecats. Ara que han estat redescobertes, els investigadors estan tractant d’establir la seva composició i funció.
Les estructures tubulars que formen els Canals Bonghan contenen un líquid format per una gran quantitat d’àcid hial·lurònic, una substància que esmorteeix i lubrica les articulacions, els ulls, la pell i fins i tot les vàlvules cardíaques. També s’ha pogut apreciar en fotografies petits grànuls d’ADN o microcèl·lules d’aproximadament 1 a 2 µm de diàmetre que contenen material cromossòmic altament reactiu a tinció de cèl·lules mare. Quan aquestes cèl·lules son diferenciades i induïdes a separar-se, creixen fins a transformar-se en cèl·lules de les tres capes germinals. Aquestes cèl·lules poden ser la font de cèl·lules mare adultes pluripotents del nostre organisme, amb potencial per transformar-se en qualsevol altra tipus de cèl·lula.
El pas de la incipient estructura filiforme a través de les vàlvules linfàtiques fa que els Canals Bonghan hagin estat descrits com Cables de Fibra Òptica a l’interior de l’organisme. Aquests canals poden ser capaços de transportar una enorme quantitat d’informació, més enllà de les limitades i unidireccionals senyals trameses pel sistema nerviós o la difosa informació transportada per les hormones dins del torrent sanguini. Un article del 2004 explica com els biofotons produïts pels teixits animals poden ser emesos per cèl·lules d’ADN per generar una llum coherent (com un làser) capaç de transportar una enorme quantitat d’informació a través dels Canals Bonghan. La idea que els canals d’acupuntura transmetin llum ha estat ratificada en investigacions russes publicades l’any 1991. Van descobrir que la capacitat de transmetre llum del cos humà es limita als recorregut d’aquests canals i l’entrada i sortida dels mateixos només és possible als punts d’acupuntura.
Aquests descobriments varen ser ratificats l’any 1992 al Diari de Medicina Tradicional Xinesa i l’any 2005 en un estudi aparegut al Diari de Medicines Alternatives i Complementàries, en el qual la Moxibustió i la Termografia d’Infrarojos van ser utilitzades com les tècniques traçadores per determinar el camí que segueixen els Canals Bonghan. Kim Bonghan creia que el sistema de transmissió d’informació a través dels canals era el responsable de la formació de l’embrió i el control del creixement en totes les zones de l’organisme. Per aquest motiu va dur a terme una sèrie d’investigacions sobre el desenvolupament embrionari del sistema de canals en diversos animals. Va descobrir que un embrió de pollastre comença a desenvolupar els Canals Bonghan a les 15 hores de la seva concepció.
Sembla que la comunicació a través dels Canals Bonghan dirigeix el desenvolupament de tots els òrgans interns i provoca el retorn d’informació crítica que crea els llaços que generen la simetria bilateral de l’organisme. L’embriologia té una idea clara només de les primeres fases de la fertilització i el desenvolupament. L’ou sense fertilitzar té un sostre i un fons, però no existeix distinció entre davant i darrere ni entre esquerra i dreta. Un acupuntor diria que la orientació dels Canals de la Concepció i de la Governació no ha estat del tot establerta. Sense aquest eix orientatiu primigeni, l’embrió no es pot desenvolupar. Un estímul ha d’arribar del món exterior i això és el que succeeix amb l’entrada de l’esperma dins de l’ou. A partir d’aquest moment, es defineix una pauta, un canal des del punt d’entrada de l’esperma fins al sostre i el fons de la cèl·lula. La primera vegada que l’Ou de Vida fertilitzat es divideix en dues noves cèl·lules, ho fa a través d’aquest canal acabat de formar. Aquestes investigacions segueixen el seu curs i estan abocant nova llum sobre els mecanismes d'acció de l'acupuntura.
Esquerra: Una de les poques imatges que es conserven de Kim Bonghan. Dreta: Una de les primeres edicions del seu article sobre els canals d'acupuntura (Kyung Rak, en coreà)
Representació anatòmica dels Canals Bonghan
Acupuntura amb agulla escalfada amb moxa.